Orientacions per al professorat

L'objectiu principal d'aquesta pràctica és valorar la importància de l'aigua en diferents materials biològics. Es pot treballar d'una manera molt diversa, aspecte que permet adaptar-la a les necessitats de la classe.
És interessant que l'alumnat porti diversitat de materials perquè es pugui veure la variabilitat en el volum d'aigua, però que sempre hi apareix.
Grans conceptes previs no s'han de donar, però sí que potser interessant que l'alumnat tingui unes idees bàsiques en referència a la composició i les funcions més importants que té l'aigua en els éssers vius.
Durada: 2 sessions, una per fer l'experiència i anotar les dades i una per fer càlculs i discutir els resultats.
Grups: Indiferent, és una tasca relativament senzilla i l'organització social de l'alumnat no està limitada de cap forma.
NOTA: Convè disposar de més d'una balança per agilitzar les pesades.

Guió per a l'alumnat

1. Introducció

L'aigua, a més de ser indispensable per a la vida, és un compost que forma part dels éssers vius, des dels éssers unicel·lulars més primitius fins a l'espècie humana. La vida només és possible en un mitjà amb aigua líquida. S'ha trobat aigua en altres planetes però no en forma líquida, i tampoc s'han trobat en aquests planetes altres formes de vida.
En els animals, constitueix entre un 60 % i un 70 % del seu pes total, encara que en alguns casos, com les meduses, poden arribar fins el 95 %. Els seus teixits estan formats, entre altres molècules, per aigua i les reaccions químiques que constitueixen el seu metabolisme es realitzen en un medi aquós.
Amb les plantes passa el mateix, entre el 75% i el 90% del seu pes total és aigua.
En conseqüència, l'aigua no només constitueix el principal component estructural de tots els éssers vius, sinó que les seves propietats i la seva permanent circulació i moviment és el que els manté amb vida.
Quantitativament i experimentalment, la quantitat d’aigua es determina amb el càlcul del pes fresc i del pes sec. El primer és el pes que té un determinat producte, mentre que el segon és el resultat de l’eliminació de l’aigua que conté. Aquesta diferència és, doncs, la quantitat d’aigua. El valor final se sol donar en tant per cent:
% AIGUA = [(PES FRESC – PES SEC) / PES FRESC ] * 100

2. Problema

Les situacions problema plantejades en aquesta pràctica són les següents:

Reconèixer la importància de l’aigua com a element estructural en els éssers vius.
Determinar el valor percentual d’aigua que hi ha en diferents aliments.
Admetre la diversitat quantitativa de l’aigua en els aliments.
Relacionar aquests valors amb l’origen de l’aliment i amb l’ésser viu associat.

3. Hipòtesi

Les hipòtesis són les següents:

La quantitat d'aigua present en els éssers vius és diferent segons el tipus i la part que s'estudiï.
Els aliments que ingerim tenen una quantitat d'aigua variable en funció del tipus que es tracti.

4. Disseny de l'experiment

El factor que intervé en aquest experiment és el tipus d'aliment que es porti.
Les variables poden ser:

Independents: com el tipus d'aliment (qualitativa) , el pes fresc (quantitativa; es mesura en grams) i el pes sec (quantitativa; es mesura en grams).
Dependent: percentatge d'aigua (quantitativa; es mesura en %).

4.1. Material

4 aliments diferents: peix, carn, cereals i verdura, per exemple
Encenedor Bunsen o d'alcohol
Trípode i reixeta
Balança electrònica
Recipient de porcellana
Vidre de rellotge
Taula de dades
Tisores
Bol
Vareta de vidre

4.2. Procediment

La determinació de la quantitat d’aigua en un aliment és un mètode força directe i senzill. Per això s’escolliran 4 aliments diferents tant en origen com en aspecte: carn, peix, cereals i verdura. Per tant, l’origen biològic d’aquests aliment donarà una idea de la presència d’aigua en aquests organismes: animals terrestres, animals aquàtics, una llavor i un vegetal.
Triturarem cada mostra amb les tisores i les posarem en un bol. Prèviament, s’haurà pesat aquest bol per tenir la seva tara. Posarem la mostra amb el vol a la balança electrònica i obtenim el pes total. Restem, doncs, aquest del primer i obtenim el pes fresc de la mostra.
Seguidament, posem la mostra en un recipient de porcellana i l’escalfem amb l’encenedor Bunsen i sobre un trípode amb una reixeta. Anem removent la mostra fins que veiem que ja no per més volum. Això vol dir que l’aigua s’ha evaporat.
Deixem refredar durant uns instants el conjunt. Posem aquesta mostra sobre un vidre de rellotge (també haurem determinat la seva tara prèviament). La resta entre aquest nou pes i la tara del vidre de rellotge farà que s’obtingui el pes sec, sense aigua.
En conseqüència, la diferència entre els dos pesos, el fresc i el sec, donarà el valor aproximat de l’aigua perduda i, per tant, de l’aigua que tenia aquesta mostra. Aquest valor es calcularà a partir de l’expressió de la pàgina anterior.

5.Resultats

Fes tres fotografies dels aliments treballats i dels resultats obtinguts després d'obtenir el pes sec dels mateixos.
Completa la taula que tens en la següent pàgina (veure referències).
Per analitzar els resultats obtinguts, respon les següents preguntes: